14-N. Malgrat tot, lluitar és la opció.

en castellà

Aquest 14 de novembre estem convocats a una vaga general plantejada inicialment per CC.OO i UGT. Molts han dit que aquesta és una vaga política per desestabilitzar un govern de dretes. Molts altres diuen que aquest és un altre intent dels sindicats institucionals per rentar-se la imatge davant una classe treballadora que no confia en ells.

El pitjor de tot és que tot això pot ser cert i que una aturada de 24h que no mereix el nom de vaga general no és una resposta obrera proporcionada a la magnitud dels atacs que la nostra classe està sofrint per part dels capitalista amb l’ajuda de l’estat.

Malgrat tot, nosaltres partim de la base que fer de d’esquirols, fins i tot amb tots els dubtes i menyspreu que aquestes convocatòries professionalitzades ens transmeten, no és una opció. Què fer llavors per trencar el guió de la vaga “oficial”? Com incidir per radicalitzar-la i que a Sindicats, Govern i Patronal es vegin desbordats? Serveixin les següents paraules per llançar el nostre punt de vista, encertat o no.

Les vagues generals sempre tenien com a objectiu la paralització simultanea de diversos sectors estratègics. Ara la lògica ve a dir que, en una economia on el sector serveis és primordial, i on la deslocalització del procés productiu fa que la producció industrial i energètica es trobi disseminada per mig món, l’èxit de la vaga, recau en el col·lapse de les ciutats. Per a això, els objectius haurien d’estar clars: paralització del transport i bloqueig de les vies de comunicació. Parar les grans indústries que encara queden, així com altres centres de treball, té un sentit simbòlic, però en una vaga de 24 hores, això no hauria de ser una prioritat.

D’altra banda, som conscients que qualsevol conflicte sindical i qualsevol lluita que els treballadors emprenguin pels seus drets és legítima, malgrat la seva “parcialitat”. Per tant, una altre prioritat nostra, com a anarquistes, hauria de ser el suport a aquelles empreses on els treballadors mantenen un conflicte. D’aquesta manera, podem ajudar, en aquest dia de vaga a donar un impuls de força als treballadors en lluita. No hauríem de fer distincions en el suport a un conflicte sindical pel Sindicat que estigui darrere, sempre que el nostre suport vagi dirigit a recolzar els treballadors, és a dir, els curritos, i no els alliberats sindicals, comitès d’empresa i altres figures privilegiades del sindicalisme oficial.

Donades les forces que tenim com a moviment, creiem que hem d’establir una nova prioritat. Hem de deixar-nos les banyes recolzant els piquets dels treballadors en aquelles empreses on el conflicte es desenvolupi des de l’acció directa dels propis implicats. Existeixen multitud d’empreses en conflicte on els treballadors han optat per potenciar el conflicte sindical des de l’acció no mediada i sense intermediaris duts a terme pel Sindicat anarcosindicalista CNT-AIT, la qual cosa resulta per a nosaltres una prioritat.

Pot haver-hi grans disturbis als carrers. No serm nosaltres els qui condemnem aquests brots de justa ràbia ni un mètode de lluita tan legítim com qualsevol un altre. Però creiem que una part del moviment anarquista, cau de vegades en una mistificación d’aquesta part de lluita. Un dia de vaga, és un dia genial perquè prengui la flama i es donin grans xocs entre els cossos repressius i els manifestants, però no podem oblidar que la lluita contra el sistema ha d’estar present a dia d’avui en moltes altres facetes de la nostra vida quotidiana. Les accions als carrers no han de fer-se per després veure els videos en el youtube o per passar-se un dia de disturbis a la grega.

D’igual manera, hem d’aprofitar aquests moments de mobilització social com un context positiu en el qual propagar els nostres posicionaments i les nostres tàctiques de lluita, com l’acció directa i el suport mutu. Transmetre als treballadors al conjunt dels treballadors la necessitat d’autoorganitzar-se, sense líders, ni jerarquies, des de la base. I per a això és vital que carreguem contra tots aquells que volen instrumentalitzar les lluites dels treballadors per a les seves finalitats electoralistes, denunciant el sindicalisme burocràtic sigui minoritari o majoritari.

Hem d’aconseguir que els treballadors prenguin consciència de la força de la vaga com a instrument de lluita. La idea de vaga indefinida fins a parar la reforma laboral i tota l’onada de retallades que se’ns ha vingut (i ens ve) al damunt. I finalment transmetre la necessitat de superar definitivament i d’una vegada per totes l’actual règim socioeconòmic basat en l’explotació de l’ésser humà per l’ésser humà i la construcció una societat on cap fórmula de dominació tingui cabuda, independenment de la forma en la que es presenti.

PER L’AUTOORGANITZACIÓ DELS TREBALLADORS!

PER LA VAGA INDEFINIDA!

MORT A L’ESTAT, ALS SEUS DEFENSORS I ALS SEUS FALSOS OPOSITORS!

(text original: Joventuts Llibertàries de Madrid, FIJL)

Grup Anarquista “L’Albada Social”.
Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s