Què són les Joventuts Llibertàries?

1. UNA MICA D’HISTÒRIA

La FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries), unió de Joventuts de tota la península, es funda el 1932 en plena efervescència del Moviment Llibertari Espanyol (MLE), format fins llavors pel sindicat CNT (Confederació Nacional del Treball), fundat el 1910 i amb major afiliació que qualsevol altre sindicat, i la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), una altra organització específica de l’anarquisme, és a dir, formada només per anarquistes que lluiten amb tots els mitjans al seu abast per aconseguir la ANARQUIA.

En la seva declaració d’intencions s’estableix que es tracta d’una entitat per tal d’agrupar a joves d’ambdós sexes, sense distincions, que sentin les inquietuds socials i el desig d’una superació que faci l’ésser humà un ésser lliure i igual als seus semblants. Per a aquestes finalitats, estableix la declaració:

“Es lluitarà contra la propietat, el principi d’autoritat, l’Estat, la política i la religió.”

“S’utilitzaran com mitjans xerrades, conferències, mítings, diaris, fulletons i tots els mitjans que hi hagi al nostre abast.”

Després d’aquesta fundació i després de la guerra, on va tenir una important activitat, participant com les altres branques del Moviment Llibertari enpactos amb altres organitzacions, es refunda la FIJL a l’exili, des d’on es va intentar reestructurar amb vista a tornar al país, editant propaganda per a la gent que continuava a Espanya que no estaven d’acord amb el sistema.

Després de morir Franco, les Joventuts van tenir un intent de restabliment d’activitats i, en el 82, van celebrar un congrés, però aquests intents no van ser massa exitosos, donada la conflictivitat que es vivia al MLE en aquella època (escissions, infiltrats, repressió … ).

Novament, diversos joves de molts llocs de la geografia de l’Estat espanyol, van reprendre amb il · lusió el projecte de la FIJL. Van tenir el seu Congrés el 1993, tot i haver estat funcionant en alguns llocs des de 1991. La FIJL editava la revista “Jake Llibertari” i durant la seva existència, centenars de joves llibertaris es van organitzar en el seu si, convertint-la en un referent d’integritat i lluita diària per la consecució de l’ideal llibertari. Entre finals dels 90 i principis del nou segle, la FIJL va canviar el rumb per múltiples motius, després d’això pràcticament va desaparèixer de la vida pública el 2003.

Més endavant, ja el 2007 ressorgeix el projecte sota el nom de FIJA, que a dia d’avui ha recuperat les segles històriques d’acord amb els companys de l’anterior federació.

Com es veu, les Joventuts Llibertàries van estar en els seus principis emmarcades en un ampli moviment, unides a la CNT i a la FAI i als nombrosos Ateneus Llibertaris, sovint creats per les Joventuts (centres de cultura on desenvolupen tota mena d’activitats creatives, dins un marc llibertari, amb la pretensió d’oferir als /les treballadors /es alguna cosa més que acudir als bars, alhora que es fomentava l’esperit de lluita anarquista amb teatre, conferències, poesia …). Tot aquest moviment és el que hem heretat avui dia i el que, salvant les diferències (sobretot d’afiliació, ja que la FIJL tenia el febrer de 1937 al voltant de 100.000 afiliats / des, ¡gairebé res!), Intentem mantenir.

Que quedi clar, doncs, que les JJLL van néixer com (i van seguir sent) una organització dins d’un ampli moviment format per diverses organitzacions, però que no es subordina a cap d’elles i que manté el seu caràcter independent malgrat la proximitat ideològica amb aquestes .

Aquí no rebem subvencions d’una altra organització, únicament el suport mutu i la solidaritat característics dels/es anarquistes. En definitiva, no som “Aguiluchos de la FAI”, com se’ns deia en els anys trenta, ni “les Joventuts de la CNT “, com algunes persones malintencionades pretenen actualment, ni cap bestiesa per l’estil. Som JOVENTUTS LLIBERTÀRIES, amb els nostres propis plantejaments i manera de funcionar i col · laborem quan sigui necessari, però no ens subordinem a ningú.

2. COM FUNCIONEN LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES?

Les maneres de militar en les Joventuts Llibertàries són diverses, però primer aclarim que estar militant en l’organització no inclou tenir un carnet, estar unes hores determinades en reunions ni res semblant. Bé és cert que una organització que no té ningú a sou i en la qual la majoria treballem o estudiem o busquem treball, exigeix ​​un compromís que les persones accepten en la mesura de les possibilitats, però amb un mínim de serietat.

A la FIJL ens organitzem en grups d’afinitat. Es tracta de persones que tenen una manera comuna de veure el mètode de funcionar, ja que, dintre d’uns acords de funcionament, hi ha moltes maneres de portar-los a terme, bé sigui perquè es coneixen fa temps, bé perquè els interessa currar més certs temes … No hi ha nombre límit de persones de cada grup, encara que es recomana d’entre 3 i 9.

Els grups funcionen horitzontalment, això és el que s’anomena una forma assembleària i federativa d’organitzar-se. Assembleària, perquè en les reunions de cada grup es decideix entre tots/es, sense votar, arribant als acords mitjançant el diàleg fins a la unanimitat, acords que es posen en comú entre tots els grups per decidir a nivell peninsular de forma unànime i federativa, perquè els grups i persones que s’uneixen a les Joventuts Llibertàries ho fan lliurement i sense que ningú interfereixi en la seva forma interna d’organitzar-se, decidint els propis grups o persones les normes que regeixen la nostra relació interna.

Es tracta d’una forma d’evitar les jerarquies, en que hi hagi algú que accedeixi a certes quotes de poder, ja que en les JJLL no hi ha secretaris generals ni res semblant, únicament persones que s’encarreguen de coordinar algun aspecte (les peles, la correspondència, la propaganda, …), sent triades per unanimitat i amb la possibilitat en tot moment de ser substituïdes.

3. QUÈ PASSA AMB LA FIJL?

Com dèiem en l’apartat d’història, les Joventuts Llibertàries de diferents localitats de tota la península (per ser aquesta una unitat més lògica, geogràficament, que Espanya) s’agrupen en la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries. Aquesta federació té reunions peninsulars per tractar aspectes com la coordinació d’accions, federació de nous grups, establiment de línies ideològiques … En aquestes reunions van representants de les localitats on hi ha JJLL, sempre amb els acords que el seu grup hagi pres, i les decisions són preses per unanimitat, sense que això sigui cap fre per a la nostra organització, com potser estiguis pensant, ja que dins el món llibertari es valora positivament debatre els temes amb la finalitat d’arribar a acords que siguin beneficiosos per a l’organització. Lluitem pel comunisme llibertari, considerant-lo com l’opció més vàlida d’organització econòmica i social d’una societat anarquista sota la premissa: de cadascú segons les seves forces, a cadascú segons la seva necessitat.

4. NECESSITAT D’UNA ESPECÍFICA JUVENIL ANARQUISTA

Plantejar una organització específica anarquista, només de joves, requereix una explicació. Ens organitzem com anarquistes perquè tots els que formem la FIJL partim d’una filosofia integral, forma de vida o com se li vulgui dir: l’anarquisme. La unió entre anarquistes ha de ser la més fonamental en la lluita, ja que és aliena als canvis i evolucions negatives que es donen a la societat. Ens organitzem com joves perquè entenem que tenim una problemàtica comuna (bombardeig ideològic del sistema a unes ments encara no formades, processos de realització personal inacabats …) i una energia física i mental poc menyspreable, pel fet de ser joves. A més, necessitem una agitació anarquista constant més que mai, pel que plantejar a les joves ments inquietes organitzar-se com anarquistes se’ns mostra imprescindible.

5. L’ÚNICA OPCIÓ: L’ORGANITZACIÓ

Per acabar amb aquest petit text, només ens queda dir-te que tu mateix/a pots veure com és la situació actual: ressorgiment del feixisme, l’Estat reprimint més que mai amb les seves lleis, les guerres dels rics cada dia amb més víctimes, cada dia més atur, més misèria, més dificultats de trobar pis, d’estudiar una carrera, més cultura i oci dirigit … i a sobre ens vénen amb l’estupidesa de que les ideologies han mort.

Si hi ha alguna alternativa, que nosaltres creiem que n’hi ha, aquesta és la societat llibertària, i si hi ha alguna manera d’aconseguir-la, aquesta és la nostra unió, de forma lliure i assembleària, en organitzacions controlades per nosaltres mateixos/es, tant socials com sindicals, en fi, unint-nos de manera conscient no només per resistir, sinó per

ATACAR AQUEST SISTEMA I ACABAR AMB ELL

CONTRA TOTA AUTORITAT

PER LA ANARQUIA

JOVENTUTS LLIBERTÀRIES

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s