En suport als miners (Grup Grisú, Asturies, FIJL)

Reduir en més d’un 60% les ajudes a la mineria és sentenciar als miners a l’atur, a l’abisme, a la fam.

Les mines mai han estat rendibles en aquest país. És molt car produir una tona de carbó, i si a això li sumem les condicions de treball infrahumanes dels miners en altres parts del planeta, ho portem clar … Però potser resulten rendibles totes les  inversions en obres faraòniques que contemplem al llarg i ample del país? ¿Resulten rendibles els ocells enlloc, els 50 i escaig aeroports, alguns sense avions, les ciutats de l’aigua, les subvencions a l’església, als partits, a la patronal, als equips de futbol …?

Doncs no, no resulten rendibles. Bé, això no és del tot cert, si que resulten rendibles per a ells, els que s’omplen les butxaques amb el que ens roben amb els impostos (polítics corruptes i empresaris).

Tampoc compleixen aquestes ajudes cap tipus de funció per a la societat. No obstant això, les escasses mines encara obertes compleixen la important funció d’alimentar a milers i milers de boques, i si tanquen les mines què!, si tanquen les mines, de què s’alimenta aquesta gent? (Ells no us respondran).

Estem assistint a l’espoli de tots els nostres drets aconseguits amb sang i suor (i que sang i dolor ens costará en les nostres vides). Curiosament no assistim a retallades en el ministeri de defensa, o retallades en la candidatura de Madrid a la olimpíades.  Què té de positiu això per a nosaltres? Si tanquen les mines, què mengem? Les bales dels fusells?.

Aquestes inquietuds a ells no els importen i no les respondran.  Per què hauria d’importar enviar al carrer a 4.000 famílies només a Astúries?

Doncs res els importa i no els importarà perquè ni coneixen ni volen conèixer la nostra realitat.

Res els importa com han quedat les conques mineres després de la reconversió i el tancament de les mines. No els preocupa gens ni mica el fet que en elles es visqui exclusivament de la pensió de l’avi o del pare, ni els preocupen les taxes del 50% d’atur en la joventut. No els importa  que els joves es vegin condemnats a emigrar per treballar com esclaus per quatre duros lluny de casa. Miren a una altra banda davant els problemes d’alcoholisme i drogaddicció que ells, i no altres, han generat. Els dóna absolutament igual que no hi hagi futur.

També els sindicats convocants d’aquestes jornades de lluita tenen gran responsabilitat, ja que van ser ells, i no altres, els que mitjançant la seva estratègia de desmobilització dels miners, es van veure incapaços d’exercir pressió perquè els plans de reindustrialització es duguessin a terme (perquè al capital li donava exactament igual).

El que van aconseguir als despatxos,  els vents de les crisis ho van esborrar ràpidament.

Per això hem de donar suport als miners en aquestes lluites, i en les que vinguin, (com en les vagues del 62) per evitar que la desastrosa situació que avui ja viuen les conques mineres no es repeteixi o no s’agreugi.

Per evitar que es riguin de nosaltres i demostrar-los que estem units defensant-nos mútuament, y quan  siguin uns  altres (Arcelor, Hipercor, etc.) els qui lluiten, nosaltres  hi serem allà.

Sempre sense perdre de vista a aquells que diuen defensar-nos i representar-nos però que només fan que vendre’ns.

 

Grup Anarquista “Grisú”

Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s