FIJL, si no existís hauríem d’inventar-la

versión en castellano

La Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) és una Federació de grups de joves anarquistes que té com a principal nucli d’unió el desig comú d’una superació que faci de l’ésser humà un ésser social i individualment lliure i un igual davant els seus semblants; lluitant per tant contra la propietat, l’autoritat, l’Estat, la política, la religió i tots els poders que obstaculitzen la total emancipació de l’ésser humà.

Introducció

La primera FIJL és va fundar el 1932 en el context d’efervescència social que va desembocar en nombroses insurreccions proletàries (Casas Viejas, Asturies, Alt Llobregat) i la mateixa revolució social de 1936. Després de la dictadura de Franco, i ja durant la dictadura del parlament, hi ha hagut diversos processos de reorganització i refundació de la FIJL entre els que cal destacar el període dels anys 90 amb els que nosaltres ens identifiquem, i el període dels primers anys del 2000, durant el que la FIJL rep gran influència de noves tendències en l’anarquisme provinents sobretot d’Itàlia, l’insurreccionalisme, que la porten a  un canvi d’estratègia que suposa la seva desaparició de la vida pública.

L‘actual FIJL és un projecte que neix a finals del 2006 però que no comença a veure la llum de forma pública fins a ben entrat el 2007, moment en què ha de passar a denominar-se Federació Ibèrica de Joventuts Anarquistes (FIJA), com explicarem més tard. Al principi, la Federació sorgeix de la unió de dos Grups, un a Salamanca i un altre a Granada, si bé amb el pas del temps es van adherint nous Grups, de manera que en l’actualitat la Federació compta amb presència en moltes localitats de l’Estat espanyol (Madrid, Barcelona, Mataró, Sevilla, Granada, Lorca, Salamanca, Astúries, Alacant…) i en algun moment de la seva curta història també ha tingut presència a Portugal.

Naixement de la FIJL, la vida més orgànica.

Els primers anys de la FIJL es dediquen a una intensa feina interna. Si bé els Grups tenen una important tasca local, es busca un important treball de difusió a través d’articles en premsa i internet i de xerrades per posar-nos en contacte amb el major nombre de Grups possible. D’aquesta manera, durant aquests anys es contacta amb gent interessada en nombroses ciutats: Valladolid, Gijón, Ciudad Real, Madrid, Santander, Almeria, Jaén, Cadis, Zaragoza, Galícia…

Però, simultàniament a aquesta tasca es té una feina molt més interna. Dels molts contactes que hi ha es mantenen els més interessants: els que són afins al nostre projecte i tenen interès en ell. Es realitzen Conferències de Militants i Afinitats per començar a definir què és el que vol ser nostra Federació. I es realitza una important feina orgànica a l’hora d’establir un Pacte Federatiu i dotar-nos d’una Normativa Orgànica que ens deixi clar, a nosaltres i als quals s’interessen per nosaltres què és i com funciona la nostra Federació.

L’estructura de la Federació pren com a model a la FIJL dels primers anys de la dècada dels 90. La Normativa Orgànica i els Principis, Tàctiques i Finalitats són una lleu modificació dels quals va elaborar aquesta. També, al principi, assumim les sigles històriques. Llavors és quan comencen una sèrie de trobades amb els companys que encara manté la FIJL, la que habitualment s’ha conegut com FIJL “insurrecionalista” o la FIJL “de 2003”. A pesar que en alguns mitjans s’ha parlat de enfrontament, això no té res a veure amb la realitat. Les reunions són molt cordials i nombroses, en un ambient no només de respecte molt, si no de clar companyerisme. La nostra Federació entén la situació i per evitar mals entesos assumeix de forma temporal les sigles FIJA, fins als primers mesos de 2012, quan, i després de la dissolució de l’antiga FIJL, assumeix les sigles històriques per donar una nova empenta a aquesta Federació històrica amb l’impuls d’una nova generació.

Com funciona la Federació?

El funcionament intern de l’Organització, doncs, segueix sent molt semblat al que ha estat històricament. La base de la Federació són els Grups d’afinitat. Aquests Grups es federen lliurement a les respectives Federacions, Locals o Regionals si n’hi ha, i a la Federació Ibèrica, sempre que comptin amb l’aval d’un Grup. En cada Ple es decideixen els assumptes que concerneixen a la respectiva Federació. Les campanyes que es realitzen, les gestions que s’acorden, els avals que es proposen. Per tota la resta, i amb el respecte als acords que prengui la Federació en el seu conjunt, els Grups tenen total autonomia per actuar en el seu àmbit. Perquè serveixi com a exemple de la intensa activitat orgànica de la Federació, en aquests poc més de cinc anys, s’han realitzat un total de tretze Plens Peninsulars.

“El Fuelle”, Òrgan d’Expressió i Combat.

Un dels primers acords que pren la nostra Federació és el d’elaborar una publicació pròpia. Una vegada més, ens trobem amb l’ineludible referent de la FIJL dels 90. Ningú té cap dubte, volem fer una publicació que serveixi de referent per al debat llibertari, volem editar el nostre propi “Jake Libertario”. Sota el nom de “El Fuelle” (la manxa) sorgeix una publicació que comença amb un modest tiratge de 500 exemplars i va ascendint amb el pas dels anys al tiratge, que segueix sent modest, de 1000 exemplars. Gens menyspreable per a una Organització que es nodreix, en la seva majoria de joves estudiants i aturats. Malgrat tot, La Manxa es distribueix per tota la Península, i molts punts del món; i troba en internet el principal mitjà per donar-se a conèixer.

Perquè una organització solament d’anarquistes?

En els últims temps s’ha arribat a parlar d’un renaixement de les iniciatives de caràcter “llibertari” i de l’adopció en massa de les formes d’organitzar-se pròpies de l’anarquisme: l’assemblea horitzontal, l’autogestió, la solidaritat, etc. Ens referim al moviment del 15M, la lluita contra les retallades, contra la privatització de la sanitat o els moviments socials en general. Molts anarquistes s’han deixat seduir per aquesta expressió de descontentament que ha aconseguit reunir als carrers a milers de persones “contestatàries” que poden simpatitzar amb algunes de les propostes de l’anarquisme. Molts anarquistes s’han diluït en aquesta massa ambigua de contestataris amb la voluntat de potenciar les característiques “antiautoritàries” d’aquesta mobilització però en general han renunciat a declarar-se anarquistes en públic i promoure l’ideal anàrquic íntegrament.

Amb això ens volem referir al rebuig de molts anarquistes a l’etiqueta mateixa: es mostren reticents a definir-se com a anarquistes en públic o a organitzar coses que tinguin a veure única i exclusivament amb l’anarquisme.

Amb la federació de joventuts llibertàries volem potenciar l’activitat anarquista reivindicada com a tal. És a dir, no n’hi ha prou amb potenciar maneres de fer semblants a les nostres en moviments amb els quals podem simpatitzar. Volem visualitzar la tasca constructiva de l’anarquisme de manera que s’associïn a l’anarquisme organitzat un conjunt de valors i idees llibertàries com a part d’un tot, en una visió global de la societat basada en el rebuig a tota forma d’autoritat.

A més, hem d’organitzar-nos com a anarquistes per esquivar la parcialització de les lluites. En general s’està optant per sumar esforços i gents diverses en la solució de problemàtiques concretes: les presons, les retallades, la sanitat, l’habitatge. La solució que proposa l’anarquisme a aquestes problemàtiques suposa canvis radicals en les formes d’organització social que suposarien una solució integral a una infinitat de problemes i injustícies estretament relacionades. Per a l’anarquisme, la solució a aquesta multitud de problemàtiques és una sortida revolucionària que persegueixi la destrucció de l’estat i la construcció d’una societat antiautoritària basada en la llibertat de l’individu. Si els anarquistes ens dediquem a potenciar lluites parcials barrejant-nos i intentem acordar mobilitzacions amb gents que no comparteixen la nostra visió integral de la societat, no podem proposar la nostra alternativa revolucionària i únicament ens dediquem a contribuir a posar pegats de la societat.

Què és la FIJL?

Però, ara bé, perquè aquesta Federació? Un dels debats que hem afrontat des de la nostra reaparició és el d’haver creat una específica juvenil. Aquest debat es divideix en dues grans parts, d’una banda està el debat de la necessitat d’organitzar-se, per l’altre el de fer-ho en la nostra condició de joves.

En primer lloc, defensem l’Organització. L’anarquisme és una filosofia integral, que entén que l’individu és la base de la societat i que atorga una visió del món partint d’aquest individu i de la seva llibertat en el si d’una comunitat. Només l’anarquisme entès com a corrent filosòfic o forma de vida pot garantir la llibertat de tots els individus i per tant de la societat en el seu conjunt. Per tant, aquesta filosofia de vida ha d’estar organitzada, amb la intenció de materialitzar-se per anar transformant la societat.

La unió entre anarquistes ha de ser fonamental en la lluita, ja que és aliena als canvis i evolucions que es donin en la societat. Ha de donar-se sempre, fins i tot en una societat anarquista (que de fet es basaria en ella). Les altres relacions entorn de la lluita, per molt importants que siguin, no deixen de ser qüestions pràctiques, adaptades al moment en el qual s’exerceixen. Simplement són eines revolucionàries, no finalitats en si mateixes, mentre que la unió entre anarquistes, la qual cosa significaria la unió entre individus lliures, sí es tracta en si mateixa de la fi que perseguim entre totes les formes de lluita llibertàries.

En segon lloc, pensem que la situació actual requereix de la creació d’una específica juvenil. D’una banda, som de l’opinió que el buit que va deixar la FIJL dels 90 només podia ser ocupat per una altra FIJL. És a dir, la FIJL té una funció formativa, aquesta tasca formativa no pot ser substituïda per altres Organitzacions del Moviment Llibertari, com a CNT-AIT o FAI-IFA, doncs això podria derivar en una substitució de la seva tasca principal, com pot ser el cas de la CNT-AIT, o poden donar-se situacions en què hi hagi companys que estiguin cansats de tenir sempre els mateixos debats i el procés de formació es converteixi en un procés de submissió a les persones que porten més temps en el Moviment Llibertari.

Sabem a més que l’existència de la FIJL és un revulsiu del Moviment Llibertari, l’existència d’una Organització específicament juvenil resulta molt més atractiva per a adolescents i joves que adherir-se a un Grup on la mitjana d’edat ronda els 60 anys. Però nosaltres entenem aquesta Organització en estreta relació amb la resta d’Organitzacions del Moviment Llibertari. En els nostres àmbits d’actuació, els Grups mantenen, en general, relacions molt cordials amb els Sindicats de CNT-AIT i amb els Grups de la FAI-IFA, un clar exemple d’això són, per exemple, la Coordinadora Anarquista del Nord-oest i la Coordinadora Anarquista del Sud-est. Aquest fet permet que el procés de formació no només sigui possible, com hem assenyalat, si no que és molt més ric en un pla de companyerisme, respecte i autonomia.

La pregunta que plantegem en l’enunciat té una resposta molt senzilla. Per què aquesta Federació? Perquè és una peça tan important en el Moviment Llibertari com el són la CNT-AIT, la FAI-IFA o els Ateneus Llibertaris.

Grup Anarquista “L’Albada Social”
de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s