De plataformes, frontismes i altres “salmorejos”

Versión en castellano
Què fa una idea com tu en un lloc com aquest?

La esquerres extraparlamentàries i les minories “esquerranoses” amb o sense representació, porten intentant agitar els carrers des de fa ja un temps. Amb la sortida del govern del germà gran, el PSOE, aquesta agitació s’ha multiplicat i ja ha donat el seu major fruit, una pseudovaga propagandística. Fins aquí res de nou, cap estratègia fora del comú en l’esquerra, que està acostumada a tirar de “bases” per treure rèdits polítics davant negociacions amb el govern o la patronal, però que no dubta a deixar anar llast quan aconsegueix representació i poltrones .

I és que tornen a sortir al carrer amb el mateix missatge de sempre: feu més fort a l’Estat i pugeu-nos al poder, que ja si això, us solucionem nosaltres els problemes des de les altures. Ja fa temps que van desembarcar en les assemblees de barri i de nou empren l’estratègia de les Plataformes per a presentar com a força de canvi, però perquè res canviï.

Creiem necessari fer un exercici de memòria, i alguns de nosaltres un estudi de la història (perquè no vàrem viure l’època o no érem conscients dels fets) sobre el període de la Transició, perquè veuríem com van actuar les forces esquerranes com el PSOE o el PCE, així com diferents sectes marxistes que varen desmembrar un moviment obrer que, si bé no estava massa format, emanava una energia que no es recordava en molt temps a Espanya.

Aquestes organitzacions van ser les encarregades de destruir qualsevol tipus de consciència, d’implantar i afavorir el sistema delegacionista de les eleccions, tant parlamentàries com sindicals; van ser les encarregades de carregar el moviment veïnal, d’acabar amb les Comissions Obreres, que en un altre moment funcionaven de una manera molt diferent …
Però no són només els grans coneguts els que haurien de fer saltar les alarmes, ja que existeixen infinitat de grupuscles, tant sindicals com polítics, que ara es presenten com els nostres salvadors i els encoratjadors de la revolució, gairebé sense donar pistes sobre la seva ideologia. Aquests ens criden a la unitat, com si aquesta fos possible entre els projectes polítics i la classe explotada. Ens criden a fer plataformes per sobre de les ideologies, ens diuen que cal ajuntar-nos perquè ens uneixen moltes coses … mentida. Són estratègies perfectament planificades, que ja han estat utilitzades en innombrables ocasions i que degraden al moviment anarquista i sindical en general.

Per als grups i grupuscles d’esquerres l’important és el nombre i no la qualitat. Importa el lloc al qual s’arriba i mai com s’arriba, és a dir, tot els val per assolir els seus objectius, fins i tot vendre a qui en un principi li han donat suport. L’estètica, la visibilitat davant les càmeres, els mass-media, tornen a ser importants … però el pitjor de tot és que el moviment llibertari es veu impregnat de tota aquesta farsa obrerista i ciutadanista.

I és que sembla que ha calat, amb l’ajuda d’una situació econòmica i social molt complicada, el discurs de l’esquerra, d’ajuntar-se encara que no es tingui res a veure i sempre des de les cúpules. Ha penetrat el discurs populista que lo Estatal és públic i per això cal defensar-lo a mort. Cal col • laborar amb altres organitzacions, encara que sapiguem que són autoritàries, verticals i traïdores, en lloc de buscar l’aliança amb els nostres iguals. La llei del nombre torna a estar de moda i és bo anar a una mani plena de banderes de tots els colors, encara que la gent es quedi amb un missatge esbiaixat i pensi que tots anem al mateix, quan la realitat és que uns van a pescar al riu regirat que altres hem contribuït a formar. No podem dir el que pensem sobre els polítics, amb l’excusa que les bases són treballadores, quan tenen una gran responsabilitat sobre el que passa, ja que segueixen en les mateixes Organitzacions i no es plantegen marxar, o se’n van i formen Organitzacions iguals però amb més possibilitats de trepar. No podem criticar als que ara ens acompanyen perquè es poden molestar i poden marxar, doncs que se’n vagin, que no els volem ni veure.

Des de la Coordinadora Anarquista del Nord-oest fem una crida a reprendre l’essència llibertària de les Organitzacions, de trencar amb el plataformisme i la manipulació política dels que només tenen un interès concret en anar de la mà amb els treballadors, per poder ascendir en les escales de poder. És el moment de defensar l’anarquisme amb totes les lletres. L’experiència de la Transició, en la qual una classe obrera amb moltes ganes, però poc formada i informada sobre els perills de l’esquerra, no va poder canviar la societat i es va deixar imbuir per les idees “progressistes” de l’esquerra, ens ha ensenyat que si volem caminar cap a la llibertat, no podem deixar que ens acompanyin en el camí elements que la seva idea de llibertat és el parlament o la dictadura.

L’única manera de reforçar les nostres Organitzacions és treballar-hi, treballar en les seves formes específiques, i deixar-se de plataformismes i ambigüitats, perquè són només una forma de diluir el nostre missatge i debilitar-lo, i alhora, reforcem els projectes polítics de l’esquerra que ens vol manipular i utilitzar per treure un rèdit polític, una quota de poder o un càrrec de privilegi, com ser regidor o alliberat sindical.

No som mercaderia
que es compra i es ven,
som i serem el que vulguem
i no el que vulguin que siguem.

Per l’anarquia.
Grup de Salamanca
Coordinadora Anarquista del Nord-oest

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s