L’Alternativa: El Federalisme Llibertari

El federalisme respecta l’autonomia i la independència de cada grup i dins de cada grup de cada persona. En una organització anarquista (i per tant federativa) cada grup té un funcionament autònom de la resta de la federació. Els habitants d’una localitat o regió són d’aquesta regió, viuen en aquesta regió i tracten problemes propis d’aquesta regió i del seu entorn geogràfic, ja que la composició sociopolítica de la societat que ens envolta és o pot ser diferent de la que hi ha a Madrid, Zamora o Llevant. No obstant això també hi ha problemes comuns; davant l’existència d’aquestes preocupacions, problemes o inquietuds comuns el grup decideix federar d’igual a igual amb altres grups llibertaris de Guipúscoa, la Corunya, Barcelona, Nafarroa, Albacete, Sevilla, Lisboa etc. a nivell peninsular. I al seu torn a nivell mundial amb altres grups a través de la corresponent federació.

L’anarquisme no pretén la unicitat en el sentit que habitualment s’utilitza aquest terme d’uniformar, igualar, trencar la diversitat existent en la humanitat. L’anarquisme pretén la unió, és a dir, la relació orgànica entre les persones per mitjà del lliure acord. Una societat llibertària només aspira a instal · lar una estructura pel que fa a la necessitat d’una constitució social federativa respectant tota la resta: idiomes, costums, hàbits de vida, característiques culturals etc.

L’organització social que proposa l’anarquisme es basa en l’assemblea. En les assemblees totes les persones tenen la mateixa capacitat decisòria. Un hospital, un forn, una indústria del metall, una fàbrica de cotxes, l’equip redactor d’una revista o tot grup que vulgui dur a terme qualsevol activitat no pot funcionar sense organitzar-se en diferents graus segons ho necessitin. Les anarquistes que s’organitzen ho fan a través de coordinadores regides mitjançant democràcia directa, desproveïdes de tot centre de poder i en les que les diferents assemblees locals siguin les úniques amb capacitat decisòria. La diferència entre una organització veritablement assembleària i una que diu ser-ho però que en realitat no ho és, és que, mentre que a la primera totes les decisions les prenen les assemblees, en la segona es dóna a les assemblees generals una periodicitat de temps variable (sis mesos, dos anys, quatre anys, etc.). Entre assemblea i assemblea són comitès, delegacions, juntes especials, executives o direccions que prenen les decisions. Les societats tenen dos cercles d’acció diferents: un, en què es mouen sense afectar la vida dels seus semblants, un altre en el qual no es poden moure sense afectar. En el primer, les persones són autònomes, com l’home en el seu pensament i en la seva consciència. En l’altre, tan heterònomes com l’home i la dona en la seva vida de relació amb els altres. La constitució social federalista és necessària per coordinar aquestes activitats, coordinar les necessitats de la població, la producció d’aquestes necessitats i la seva distribució. Una xarxa de cooperatives que mitjançant elaboració d’estadístiques a propòsit de les necessitats de la població i dels estocs existents en articles de consum, reuneixi les dades indispensables per a una planificació racional al servei de la gent. Probablement hi haurà moltes persones que diguin que això és impossible. No obstant això en l’actualitat hi ha organitzacions anarquistes (salvant les distàncies evidents entre una organització reduïda i l’organització que seria necessària per coordinar milions de persones) que funcionen així.

El federalisme llibertari no és el federalisme de caràcter polític que implica el menyscabament de la llibertat individual, com és el cas dels EUA, Suïssa, Alemanya Federal, etc. Tampoc és el republicanisme federal (Pi i Margall, etc.) en contradicció amb el internacionalisme.

Enfront de la unitat centralista l’anarquisme oposa la unió federativa; enfront de la imposició d’estructures preestablertes com a Estat, província, municipi, etc., l’anarquisme oposa l’autoorganització que es necessiti. Federar-se és unir-se. Unir-se de baix a dalt i lliurement. Quan diverses entitats, comunes, grups, comarques o regions es federen, s’uneixen. Quan es divideixen o es separa no practiquen el federalisme. Per aquesta raó el federalisme és lliure i voluntari. El federalisme és la col · laboració orgànica de totes les forces socials, de baix a dalt per a l’obtenció d’una finalitat comuna fonamentada en el lliure acord. EI federalisme no és la disgregació de l’activitat productora, sinó l’actuació comú de tots els membres per a la llibertat i la prosperitat generals.

Extret del dossier: “anarquismo y nacionalismo”, redactat per les Juventuts Llibertàries de Bilbao (FIJL).

Versió original:  http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/images/pdf/publicaciones-fija/anarquismo-nacionalismo.pdf

Traduït pel Grup Anarquista “L’Albada Social”.

Versió per imprimir: L’alternativa: El Federalisme Llibertari en PDF

Mataró, gener del 2012

albadasocial.wordpress.com
grup.albada.social@gmail.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s