El consum responsable. Eina revolucionària?

El consum responsable és un tema interessant i de força actualitat que durant les dades nadalenques les companyes del 15-M de Mataró han posat sobre la taula. Al Grup “L’Albada Social” li agradaria fer una petita reflexió sobre la qüestió amb la voluntat d’aportar algún punt de vista diferent.

Estem ďacord que les persones, com a consumidors, podem canviat moltes coses. De fet aquesta força s’utilitza en forma de boicot des de fa molts anys, de forma organitzada i promoguda per infinitat d’organitzacions de la classe treballadora.

El problema que li trobem a molts dels discursos vinculats al consum responsable és que es basen en l’acceptació del fet de que les persones som ciutadans-consumidors, cosa que promou el mateix sistema capitalista.

Ens expliquem: considerar el consum responsable com una eina revolucionària global té les seves limitacions ja que, al nostre entendre, es parteix del fet de no reconeixer la divisió de la societat en classes socials. D’alguna manera es dona prioritat a la manera com es gasten els calers, però es deixa de banda una realitat que cada vedaga es fà més clara i evident: no tothom té la mateixa capacitat de consum, mateixa facilitat d’accés als productes, mateix nivell d’ingresos i, el que és molt important, no tothom es guanya els centims (o els milions d’euros) de la mateixa manera.

El fet de consumir no distingeix de manera qualitativa les persones en classes socials sinó que ho fa de manera quantitativa: tots consumim més o menys, els pobres menys i els rics els que més. La diferència entre el que consumeix un ric i el que consumeix un pobre està en la qüantitat. Per això a través del consum és dificil crear la consciència de pertinença a una classe explotada per una altre explotadora tant necessaria per generar un moviment de lluita social que s’oposi a l’actual sistema socio-economic de clara desigualtat. Aquesta consciència ha desaparegut precisament en el període de màxima esplendor de l’estat del benestar durant el qual els capitalistes del 1r món, a base de d’expoliar riquesa del 3r, van aconseguir creixer i creixer i van millorar els salaris (la capacitat de consum) d’amplis sectors de la població per assegurar-se la sefa fidelitat i adhesió al sistema de dominació parlamentari-capitalista. A més de la pujada de salaris, el consum s’ha facilitat oferint productes a preus irrisòris aconseguits en base a les pèsimes condicions laborals dels treballadors i treballadores en altres parts del món.

Aquest accés al consum ha suposat una perdua de conciència de classe entre els treballadors ja que el treballador ja no pensa en la injusticia que suposa el fet de que ell hagi de treballar i els capitalistes no per guanyar diners, sinó que simplement se sent fustrat per no poder consumir tant com el jefe i s’endeuta fins el limit augmentant el seu nivell d’esclavisme, al deure diners al banc. A més s’oblida de les condicions en les que es treballa a les fàbriques on es produeix allò que compra per un preu mòdic.

El que realment separa les gents en classes socials és la manera d’accedir a la riquesa. El treball distingeix les persones de manera cualitativa ja que treballar amb millors condicions o pitjors és treballar i vol dir vendre la capacitat d’esforç, el temps, la vida, a canvi d’un salari que et permeti consumir lo necessari i lo innecessari. El treballador, sense capitals ni propietats, ni terres, ni màquines, ha d’acceptar les condicions que imposi el “burgès”, el que inverteix el capital, el que poseeix les terres i la industria imprescindibles per produir allò que tots i cadascuns dels homes i les dones necessitem per viure, independentment de que siguem propietaries o no.

És aquí on creiem que pot tenir un paper important el consum com a eina de lluita: el boicot.

El boicot com a mesura de pressió dels treballadors (atrurats, jubilats o en actiu), proletaris en general, és de gran importància i pot tenir grans repercusions si s’utilitza de forma organitzada, de la mateixa manera que la vaga i el sabotatge.

En definitiva és tracta de que aquells que només tenen l’opció de treballar per un “burgès” per accedir a la riquesa puguin presionar organitzadament i prenent consciència de la seva força per exigir millors condicions a l’hora de vendre el seu treball i fer respectar els drets de tots els treballadors i treballadores de tots els països. A més també és poden fer boicots per fer respectar el medi ambient o atacar els interesos dels participants ens una guerra que enfronta un poble contra un altre.

Així doncs el consum és una eina de lluita però que, al nostre entendre, cal enmarcar-la en la lluita de classes. El consum responsable des de la prespectiva ciutadanista te moltes limitacions i creiem que es podria arribar a entendre fa cosa de 5 anys i des del punt de vista d’un treballador amb feina estable, que va pagar el pis en 2 anys, que no petia per perdre la feina i s’anava endeutant a base de tarjetes de credit per adquirir els últims crits en tecnologia, automoció…

Amb la crisi s’ha posat de manifest que la societat està, hi ha estat durant aquest anys de democràcia, dividida en classes socials, fins i tot quan a molts no els ho semblava i ho han volgut negar. Els que ara perdem la feina i comencem a petir pel nostre futur hem sigut proletaris durant aquest anys de bonança però no hem sigut conscients de ser-ho. Els que han sigut i són “burgesos” segeixent sent-ho i moltes vegades amb més facilitat d’explotar als altres, gràcies a les reformes laborals i les retallades dels governs, aprovades amb el pretext de la crísi econòmica.
La consicència de classe, que el consum responsable no promou excessivament, hagues permés que la gent reaccionés al començament de les retallades amb contundencia al entendre qui en seria el perjudicat.

Entenem que el capitalisme intenti anular la consiència de classe entre els treballadors però el que ens costa d’entendre és que molts anticapitalistes i altres contestataris creguin que la lluita de classes ja no té vigència i que la lluita “obrera” no és factible al no existir classes socials clarament diferenciades com al segle XIX. De vegades ens dona la sensació que en realitat molts contestataris no contemplen la lluita obrera o de classe perquè simplement no pertanyen a la classe explotada i no en tenen la necessitat. Pot semblar despectiu, pero creiem que hi ha moltes influències burgeses en l’anticapitalisme ciutadanista i que la lluita de classes no ha començat perque l’anticapitalisme i l’anarquisme s’ha reduit a capes socials benestants i molts fills de casa bona, estant apartats de les mases de “proletaris” (treballadors, precaris, aturats, estudiants, inmigrants…). Estem convençuts que la nostra feina ha de consistir en escampar les idees revolucionaries entre aquells que realment necessitem la lluita de classe: desnonats, estudiants superqualificats sense feina, dones de 50 any que no tornaràn a treballar, joves que han d’emigrar, aturats: en definitiva a la classe treballadora o per ser no deixar als aturats de banda: LA CLASSE PROLETARIA.

Per acabar, creiem que amb molta de la gent que insisteix amb la lluita pel consum només és planteja la lluita des de la manera de gastar-se els calers perque els calers els hi cauen del cel. Si s’haguessin de guanyar els calers currant ja veuriem com ho veurien tot plegat.

I encara afegirem que el boicot, és una eina revolucionaria que pot tenir molta força si és combina amb una vaga. En moments amb gran atur hi ha moltissims treballadors que no podem fer vaga (no tenim curru per deixar d’anar-hi) però en canvi podem fer boicot, i molt de sabotatge!

Grup Anarquista “L’Albada Social”
Mataró, gener del  2012

Anuncis

Un pensament sobre “El consum responsable. Eina revolucionària?

  1. Companys i companyes del grup d’afinitat anarquista “L’Albada Social”,

    Com a seguidor i lector dels materials crítics que esteu publicant darrerament, havent-los llegit, voldria fer algunes aportacions al debat sobre alguns punts de les observacions i anàlisis que realitzeu
    .
    Crec que aquesta és una manera positiva d’afinar els nostres arguments, i que malauradament no posem gaire en pràctica. Crec interessant, alhora que necessari, recupperar l’hàbit de discutir de manera oral o escrita – entre aquelles persones i grups que ens considerem anarquistes – conceptes i actituts que ens serveixen per treure cinclusions i que, sobretot, es facin públiques i virals, que corrin.

    Aportacions a l’escrit sobre “Consum responsable, eina revolucionaria?”:

    Al voltant d’aquest text tinc moltes linies i apunts en els que coincideixo. D’entrada és cert i evident que el consum, per si sol, no serà mai revolunionari, i menys encara, mentre els mitjans de producció d’aquests productes, segueixin en mans de poques empreses participades per poca gent.

    Fins aquí d’acord.

    També és cert que “les persones com a consumidores podem canviar moltes coses”, mitjançant el boicot o el sabotatge: cert.

    Crec però que l’anàlisi del consum que feu, queda una mica curt, en el sentit que no ofereix
    propostes concretes de vies de consum encaminades a exercir aquest des d’una posició anarquista (en el sentit social i filosòfic) i comunista (en el sentit econòmic): és a dir comunista-llibertari.

    El fet de consumir (indispensable, totes i totes hem de menjar, asear-nos, vestir-nos, etc…) és innegable. Hem de procurar doncs, fer-ho a petits productors, de proximitat, i fer-ho en compres col·lectives, amb veines i veïns, amics, o simplements amb gent que comparteix aquest interés.

    Com anarquistes ens interessa dispersar el poder fins destruir-lo. Si consumim a petits productors, pagejos o cooperatives d’agricultura, comprem juntament amb més famílies i eliminem intermediaris, estem dispersant el poder econòmic de les grans empreses de l’alimentació que alhora exploten a les persones que hi treballen.

    Si ho fem, a més, en cooperativesde consum, estem promovent models organitzatius autogestionaris al marce de les grans superficies. Aquestes cooperatives poden apopar en una cosa tan cotidiana com el consum, una praci molt més propera a l’anticapitalisme, la idea del no-govern (anarquisme) ni governants (autogestió) ni supraestructures.

    Amb tot això en cap moment estic dient que calgui oblidar-se del discurs i problema principal que per mi és la consciència social. El reconeixer a un mateix com a explotat pel sistema de dominació imperant.

    Per mi, sovint, el fet de considerar-se pobre, treballador assalariat, etc… no és suficient ja que l’important és saber que ets un explotada/dominada i ser-ne conscient i per tant reconeixer que el conflicte és latent, l’enemic un (o més) i l’objectiu aniquilar-lo. Tot lo demés serà reformisme o autoritarisme (com ara els comunistes, per molt anticapitalistes que es declarin).

    Amb tot això només volia deixar palès que en tant que proletaris (mai orgullosos, en el meu cas – sentir-se orgullós de ser un dominat és estupid) hem de cercar les maneres alternatives a les que planteja el capitalisme. I sovint aquestes passem per la autoorganització, en aquest cas, en el consum.

    La dècada dels 1880’s, els proletaris ja s’organitzaven en cooperatives per treballar i consumir, si bé és cert que també ho feien en sindicats.

    Aquest és una altre debat en tant que proletaris: col·lectivisme (sindicalisme) o autoorganització (cooperatives)?

    Debat aquest, antic també, que prové de la Primera Internacional obrera, de la mateixa època (finals del 1800, inicis del 1900… CNT).

    Ser conscient i no donar diners a Mercadona és consumir responsablement. (Jo també compro a Mercadona i a la cooperativa només compro el que puc). Fer una campanya (com la del 15M) és no abordar el consum (responsable) des d’una òptica antagonista, radical ni revolucionària.

    El que aviat passarà (espero) és que hi haurà saquejos col·lectius als supers. Espero que amb contingut, perquè sino no tindrà cap sentit.

    Salud.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s